En Lluís,
un nen amb greus dificultats d'aprenentatge i el qual va repetir el
curs passat i que enguany malgrat ser a
l'any de repetició, no ha resolt en cap cas les seves mancances
educatives. La psicopedagoga del centre, en un estudi preliminar de l'alumne,
sospita la possibilitat que en Lluís tingui alguna patologia de fons, com a
causa final del seu retard en l'aprenentatge, però la legislació no permet els
centres actuar i planificar un estudi psicopedagògic acurat sense
l'autorització dels pares o tutors de cap alumne. I aquesta és l'altra part de
la historia, perquè els pares d'en Lluís corresponen al perfil de família
desestructurada que no només no acompanya el centre, sinó que n'obstaculitza la
tasca.
Per tal
de resoldre aquesta situació presentada i amb l’objectiu de posar en pràctica
tots els coneixements adquirits sobre habilitats comunicatives en el
context de l'acció tutorial, ens disposem a preparar una entrevista com a equip
docent del centre i com a tutores d’en Lluís.
L’entrevista
El nostre entrevista tindrà un procediment
estructurat. L’entrevista és una molt bona eina que ens facilita la comunicació
amb la família i la farem amb l’objectiu de resoldre el cas d’en Lluís de
manera col·lectiva amb els pares. Els nostres objectius a l’hora de realitzar
l’entrevista també són: realitzar-la a través del respecte i la confiança mútua
assumint allò que ens toca, així com també les nostres funcions i límits.
D’aquesta manera es pot establir una comunicació efectiva de tal manera que la
família i l’escola mirarem cap al mateix lloc.
L’entrevista que hem plantejat és de
seguiment continuada, ja que no és possible resoldre un cas com aquest amb un
sol entrevista. Les habilitats que com a tutores haurem de desenvolupar durant
aquesta són: l’escolta activa, l’empatia, saber posar-nos d’acord, saber
expressar-nos, etc. Pel que fa a les actituds, com a tutores, cal al·legar que
hem de tenir clar que un alumne sempre serà lleial a la seva família d’origen,
així doncs, hem de tenir una visió sistemàtica, és a dir, veure l’alumne com un
element d’un sistema familiar que té els seus propis valors, regles i referents
i a partir d’aquí, saber establir un punt d’enllaç entre els valors i les
regles de l’escola i les de la família a partir del respecte mutu i la
confiança. També hem de tenir present que tan els pares com els avis o els que
tinguin cura de l’alumne són els primers responsables de l’educació de l’infant,
tenir en compte que la figura del tutor mai s’ha de posar al lloc dels pares;
el seu lloc és amb els pares, i en tot cas la nostra tasca és continuar
l’educació dels seus fills.
Estratègies per a la planificació de l’entrevista
En el cas que sigui una família desestructurada
tenint en compte que els dos pares estan separats, hem d’intentar que ambdós
assisteixin a la reunió. En cas que sigui desesturcturada perquè és monoparental,
intentar que vinguin totes les figures vinculants, encara que no siguin pares.
En el cas que no puguin venir ambdós pares o més d’una figura vincular, és
necessari fer referència i tenir en compte durant l’entrevista a la persona
absent .No obstant això, s’intentarà flexibilitzar els horaris de l’entrevista
per tal de facilitar la seva assistència.
També hem de tenir en compte la disposició
espacial on es realitzarà l’entrevista: asseure’ns a prop sense establir
barreres, utilitzar una taula rodona si és possible, cuidar l’ambient on rebrem
els pares (llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc).
Pel que fa a la disponibilitat temporal,
és important no tenir pressa, si volem que els pares es relaxin, hem de
disposar d’un cert temps.
Es important que no comencem mai amb una
actitud de culpabilització i d’hostilitat. Hem d’escoltar que pensen les
figures vinculants del seu fill, en aquest cas d’en Lluís, no només com a
alumne sinó en general. Hem de permetre que drenin el seu malestar sense emetre
judicis. També cal identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte
a la situació del seu fill.
Finalment hem de tenir present que el
vocabulari usat ha de ser fàcil, amè i entenedor.
Planificació de l’entrevista
- Rebre la família amablement.
- Presentar el cas d’en Lluís tot mostrant els resultats
que corroborin la situació donada en l’alumne sense fer cap judici, és a dir,
només presentar-lo i demanar que els pares, a través del diàleg , facin ells
mateixos la reflexió sobre la causa de la situació escolar d’en Lluís tot
proposant solucions per tal de resoldre-la.
- Tenint en compte que el perfil de família obstaculitza el
centre fer veure que aquest és una part necessària per a l’educació del seu fill
i per tal d’aconseguir que en Lluís tingui una educació idònia, ambdues parts
han de seguir la mateixa línia sense posar entrebancs entre elles.
- Un cop família i escola es complementin, començar a
parlar dels aspectes en que estem d’acord i pel que fa a aquells que tenim una
visió diferent, justificar-la i acordar-la tenint en compte el fet de no
confondre la part amb el tot.
- Exposar el cas tenint present que és un procés i no una
cosa tancada o intransformable, sempre obrint vies d’esperança i manifestar la
necessitat de treballar conjuntament.
- En cas que els pares no es donin compte de la
problemàtica existent, recorrerem al
suport d’altres docents que també es vegin involucrats en l’aprenentatge del
Lluís per així donar més punts de vista.
- Un cop la problemàtica estigui ben identificada per
ambdues parts, establir una pauta conjunta d’actuació concretant les funcions
de la família i de l’escola.
- Demanar als pares que expliquin al seu fill la situació i
la solució d’aquesta acordada en la reunió, per tal que el nen en sigui
conscient tot fent-li veure també, que tant l’escola com els pares o figures
vinculants hi són presents en el suport que li sigui necessari.
- Després d’haver establert la pauta d’actuació, acordat
allò que s’espera de l’alumne, així com també les seves conseqüències després
de la seva realització.
- Tancar la reunió establint un seguiment del contacte amb
les figures vinculants, ja sigui via agenda, telèfon o futures entrevistes i
proposar la possibilitat de realitzar un estudi psicopedagògic per identificar
si en l’alumne es dóna alguna patologia que sigui la causa final del seu retard
en l’aprenentatge, i si és així, poder trobar unes solucions més efectives de
les que s’han fet fins ara pel desconeixement de la possible patologia.
- Cloure i posar fi a l’entrevista amb toc d’optimisme i
positivisme.
Per tal de concloure la publicació volem mencionar que casos com el del Lluís hi són presents cada cop més dins de les aules i que, per aquest motiu, és important que els tutors es concienciïn i adoptin l'actitud adequada peer a solucionar aquests i tots els problemes que dificultin l'aprenentatge del seu alumnat. Tal com deia Brown, J:"Nunca olvides que basta una persona o una idea para cambiar tu vida para siempre, ya sea para bien o para mal", per a nosaltres, aquesta persona pot ser perfectament el tutori per aquest motiu, creiem que el tutor és un individu molt important, ja que té a les seves mans moltes vides, les quals, en gran part, depenen d'ell. El cas d'en Lluís posa de manifest aquesta importància, sense la figura del tutor creiem que és possible que aquesta situació no es podria solucionar o seria molt més difícil comportant que les oportunitats d'èxit escolar d'en Lluís serien mínimes.
.jpg)
.jpg)
