27 de novembre del 2014

Projecte Final d’Habilitats Comunicatives - Alfabetizació Multimodal

  Ha arribat el moment de donar a conèixer el nostre projecte final de la matèria. Tal com es puntualitzava, en el desenvolupament de l'activitat planificada, s'havia de treballar una tecnologia digital. En aquest cas, nosaltres hem escollit els codis QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response o resposta ràpida), els quals són un sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil entre d'altres. El motiu d'aquesta decisió ha estat perquè creiem que és un suport molt bo perquè els alumnes s’endinsin en el món de les tecnologies com a recurs didàctic tot utilitzant els seus dispositius mòbils com un bon recurs dins del seu marc educatiu, ja que, a l'hora d'utilitzar-los com a font d'informació i una vegada se'ls hi hagi explicat el procediment, la dificultat d'accés s'adequa molt bé a la seva edat i descarta la possibilitat que es topin amb entrebancs a l’hora d’accedir-hi, la qual cosa comportaria no poder realitzar l’activitat proposada i tenint en compte que els alumnes als quals dirigim aquesta planificació cursen quart de primària. A més a més i tenint en compte al fet d’utilitzar-los en l’activitat impartida a l’aula, creiem que comporta molts avantatges, com per exemple que permeten introduir a l’aula materials nous en lloc dels tradicionals per tal que la metodologia sigui més dinàmica i amena per als alumnes, que afavoreix l’aprenentatge autònom, que enforteix el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu i que afavoreix l’aprenentatge pràctic, que tenen una gran capacitat d’informació i una grandària d’impressió petita, que són resistents als danys i llegibles des de qualsevol adreça en 360º, etc. No obstant això, també cal tenir present que l’ús d’aquesta tecnologia a l’aula, així com també l’ús de qualsevol altra, també comporta un seguit de desavantatges per a l’alumnat, com per exemple el fet que accentua les desigualtats socials, ja que no tots els estudiants, tenen accés als dispositius mòbils. Per aquest motiu s’ha d’anar en compte a l’hora d’impartir aquest tipus d’activitats, analitzar molt bé el context en el qual pertanyen els alumnes integrants del grup al qual la volem impartir i tenir en compte tots els factors o problemàtiques que poden comportar per tal de, en la mesura que sigui possible, solventar-les, és a dir, per exemple, tenir en compte que si un alumne no hi té accés, pot aparèixer a l’aula un atac contra aquest tot provocant un conflicte.


    Fent referència a la nostra planificació, l’activitat que s’enriqueix a través d’aquests codis pertany a l’àrea de llengües, concretament de la matèria de llengua catalana i literatura. A continuació us adjuntem l’informe que n’inclou tots els detalls (objectius, descripció de la tecnologia i dels destinataris i puntualització del desenvolupament de l’activitat), així com també el material linxat necessari per a la seva materialització i el context en el qual es desenvolupa. 
http://www.slideshare.net/nuriaa33/projecte-final-multimodal-x-entregar


21 de novembre del 2014

La mediació escolar, l’art de la paraula

    Després d’endinsar-nos al món de la mediació hem pogut conèixer i entendre totes les part que formen el procés, així com també la seva essencialitat en la totalitat del seu exercici, perquè aquesta esdevingui una pràctica d’èxit. Aquestes són: prendre la decisió de mediar de manera formal  i trobar-se cara a cara en presència d’una persona mediadora; presentar-se , tan les parts de conflicte com les persones mediadores, i explicar o donar a conèixer les regles i parts del procés; exploració del conflicte, els protagonistes expliquen per separat el seu punt de vista dels fets ocorreguts i els mediadors intervenen ressaltant i reafirmant aspectes importants i fer que emfatitzin l’un amb l’altre tot expressant la visió dels fets del seu company; proposar solucions a partir de com creuen que ells ho poden solucionar i què estan disposats a fer. Finalment, fent referència a la última part del procés, les parts implicades elaboren un acord després d’avaluar les solucions de la part anterior, aquest acord és firmat per ambdues parts.

   Pel que fa a les habilitats comunicatives per part de la persona mediadora, aquesta desenvolupa: escolta activa, la qual es tracta d’esforçar-se per comprendre allò que està passant a través de mostrar interès pel conflicte , clarificar el que han dit ambdues parts; parafrasejar, és a dir, repetir paraules , idees i pensaments dels que han parlat; resumir el que han explicat ambdues parts i ressaltar les idees principals. A més a més, la persona mediadora també ha de saber indagar en els sentiments de l’altre; estructurar fent intervencions per tal de mantenir l’ordre i ser fidels a les parts de la mediació; ser empàtic/a ; dur a terme una comunicació en primera persona no agressiva i respectuosa. Així com també saber reconèixer els valors mutus; tenir responsabilitat; inclusivitat i esperit de cooperació, equitat i assertivitat. Finalment, també cal tenir en compte que la persona mediadora ha de promocionar els valors ètics i tenir una actitud d’autodeterminació, intercomprensió, compromís i transformació.



18 de novembre del 2014

Mediació, una eina útil per a la resolució de conflictes

    La nostra intenció d’aquesta nova entrada és mostrar l’eficàcia de la mediació a l’hora de resoldre problemes esdevinguts a l’aula.

    El cas que us presentem és el següent: Els alumnes de 6è de primària realitzen un blog a la matèria de llengua estrangera on cada setmana cadascun dels alumnes ha de fer una entrada sobre el tema tractat a classe. Un dia, un dels alumnes escriu un missatge al blog insultant a la professora de l’assignatura amb el nom d’una companya de classe. El dia després d’aquest esdeveniment, la companya involucrada s’assabenta del fet a través d’altres alumnes de la classe. Aquesta, afectada, va a veure professora i li comenta que ella no ha estat la que ha redactat el comentari al blog. La professora li diu que no pateixi, ja que ella ja sap qui ha sigut el company que li ha realitzat aquesta mala jugada a causa de que ella té accés a les dades i pot veure els alumnes que comenten. A partir d’aquest fet la professora proposa la mediació per tal de resoldre l’incident produït entre els dos alumnes.


    En aquest cas, la mediació esdevé una pràctica d’èxit educativa per a la resolució d’aquest succés, perquè, gràcies a aquesta, ambdós alumnes poden donar el seu punt de vista dels fets esdevinguts, sentir-se escoltats, atesos i no jutjats. A més, de cara a un futur, els dos alumnes podran deixar de banda els malentesos ocorreguts i seguir convivint dins de l’aula sense més incidents, afavorint de nou el companyerisme i respecte tot reenfortint els vincles anteriors i evitant que un conflicte s’interposi en la seva relació d’amistat que ja havien configurat.



12 de novembre del 2014

Una alfabetització que no sigui multimodal? No gràcies!

     Arribats en aquest punt i tenint en compte que estem atenyent a la fi d’aquest bloc d’alfabetització multimodal de la matèria d’Habilitats Comunicatives, ens agradaria dedicar unes línies a l’alfabetització multimodal com a tal. Entenem per alfabetització multimodal aquell aprenentatge que es du a terme a través de l’ús de suports dissemblants, com per exemple recursos web i multimèdia, les TIC, etc . Pel que fa al nostre albir, realitzar un estudi mitjançant aquests recursos comporta que aquest sigui més amè, dinàmic, més fàcil de comprendre i més efectiu en la seva totalitat, tenint en compte també que estimula la capacitat per a generar preguntes crítiques. No obstant això, cal al·legar que l’aprenentatge de l’alfabetització exigeix la comprensió de la complexa interrelació entre el material escrit i el gràfic  i que els últims avenços en tecnologia i el desenvolupament de la comunicació global  han introduït nous generes, formes i mitjans de comunicació tot desafiant el punt de vista de text  com alguna cosa física i estàtica. Cada vegada més, aquestes noves formes d’alfabetització estan ocupant un lloc primordial, l’adquisició de les habilitats per a comprendre textos icònics i sons tenen la mateixa rellevància que fins no fa gaire tenia el text alfabètic.  Vivim en un món en que el progrés és el protagonista i com a éssers que l’habitem ens hi hem d’adaptar.



     Per aquest motiu, creiem necessari el fet d’incloure  a les aules el mètode d’alfabetització multimodal, ja que els hi serà necessària en tots els àmbits de les seves vides presents i futurs. La tradicional alfabetització ja ha passat a la història, necessitem una alfabetització multimodal per al nostre dia a dia i només sortint al carrer ens en podem donar compte. Els recursos que et proporciona aquest aprenentatge són claus i necessaris i encara que vulguem  no els hi podem donar l’esquena. Tal com deia Malala Yousafzai, “ Un país no és més fort per el nombre de soldats que té, sinó pel seu índex d’alfabetització”, nosaltres volem afegir que si aquesta alfabetització és multimodal, aquest poble serà invencible.

11 de novembre del 2014

Parlant, la gent s’entén! Les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes

     La resolució de conflictes és una eina essencial en la tasca de docent, ja que la conflagració entre individus es presenta contínuament en les aules. A més, actualment, la mediació escolar, entesa com a mètode de resolució de conflictes basat íntegrament en l’ús de les habilitats comunicatives, es troba en el seu punt àlgid, ja que s’està veient que és un mètode molt efectiu tenint en compte que els nens poden expressar allò que senten i resoldre els conflictes ells mateixos buscant estratègies i un consens mutu. Centrant-nos plenament en les habilitats comunicatives, i tal com em pretextat anteriorment, són essencials en la mediació, ja que sense comunicació aquesta no es pot dut a terme. Abans d’iniciar amb això, però, creiem necessari citar la definició de mediació com a tal. Entenem per medicació el fet d’apropar maneres de fer i de pensar respectant els punts de partida de cadascú sense que ningú perdi la seva posició inicial. És un acte voluntari i qui la facilita, és a dir el mediador, ha de ser neutral. A partir d’aquí, fent referència al rol de la persona mediadora, les habilitats que aquesta ha o hauria de desenvolupar en el seu acte comunicatiu són: la capacitat d’obrir canals de comunicació, d’aportar criteris de realitat, de valorar les manifestacions de reconeixement d’una part envers l’altra, de dirigir els protagonistes cap a la cooperació, de generar mecanismes d’afrontament de conflictes, de creació de confiança vers el procés i les diferents parts que el formen, de donar unes normes i pautes per tal d’aconseguir una mediació òptima i també, la capacitat d’utilitzar un llenguatge inclusiu. A més, les habilitats comunicatives que també són necessàries en la resolució de conflictes són: l’escolta activa, l’empatia, el reconeixement i la valoració mútua, l’assertivitat, l’equitat, la coresponsabilitat, el respecte, etc.

     Així doncs, podem veure que en la resolució de conflictes esdevé una altre situació de la vida de les persones en que les habilitats comunicatives prenen un paper molt rellevant i d’ingent importància. Per finalitzar la reflexió ens agradaria afegir un conte, en format escrit i en vídeo, que reflecteix el món de les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes. En aquest, la protagonista, de manera indirecta, es comunica amb l’arbre, l’altre part del xoc, el qual reacciona segons el que diu i fa la nena. El conte reflecteix com a partir d’una comunicació assertiva, s’aconsegueix resoldre un conflicte de manera positiva.





LA MARINA I EL ROURE

"Hi havia una vegada una nena que es deia Marina. La Marina vivia amb els seus pares i el seu germà en un poblet molt petit i acollidor dels Pirineus".

La Marina, cada tarda, sortia a jugar al pati que hi havia rere casa seva i s'hi passava hores i hores. Ella i la seva pilota eren inseparables...

Un dia la Marina va fer un xut tan i tan fort que la pilota es va quedar enganxada entre les branques d'un roure preciós que hi havia allà la vora. Tota preocupada, la Marina va fer un parell de salts per intentar fer caure la pilota, però no hi havia manera... i en veure que no hi arribava es va enfadar tant que fins i tot li va clavar dues coces a l'arbre!

Però de sobte, i com per art de màgia, l'arbre encara es va fer més alt!

- "Quina ràbia!" va dir encara més enfadada la Marina.

La Marina no entenia res, però estava tan enfadada que va anar a buscar pedres per llençar-les al roure i fer caure la pilota. Però l'arbre, lluny de deixar anar la pilota es va fer més espés!

"Quina ràbia!! Ara veuràs arbrot!" va dir  la Marina, I va marxar ven decidida.

De seguida va tornar amb la serra de la seva mare per tallar aquell pobre roure. Però a mesura que la Marina feia anar la serra, el roure s'anava fent més i més ample. La Marina ja no sabia què fer! Estava tan enfadada...

De sobte va aparèixer el seu germà, que corria amb un caaça-papallones, i li va dir:

- "Ton... mira què m'ha passat!!! El roure aquest tan lleig i fastigós s'ha quedat la meva pilota i no me la col tornar!"

En Ton sense pensar-s'ho dues vegades va anar cap a l'arbre i li va fer una abraçada...

... i el roure, agraït, li va tornar la pilota".


https://www.youtube.com/watch?v=sE1UknZExEo

6 de novembre del 2014

Estudi d'un cas- L'acció tutorial

     En Lluís, un nen amb greus dificultats d'aprenentatge i el qual va repetir el curs passat i que enguany malgrat ser a  l'any de repetició, no ha resolt en cap cas les seves mancances educatives. La psicopedagoga del centre, en un estudi preliminar de l'alumne, sospita la possibilitat que en Lluís tingui alguna patologia de fons, com a causa final del seu retard en l'aprenentatge, però la legislació no permet els centres actuar i planificar un estudi psicopedagògic acurat sense l'autorització dels pares o tutors de cap alumne. I aquesta és l'altra part de la historia, perquè els pares d'en Lluís corresponen al perfil de família desestructurada que no només no acompanya el centre, sinó que n'obstaculitza la tasca.
     Per tal de resoldre aquesta situació presentada i amb l’objectiu de posar en pràctica tots els coneixements adquirits sobre habilitats comunicatives en el context de l'acció tutorial, ens disposem a preparar una entrevista com a equip docent del centre i com a tutores d’en Lluís.


L’entrevista
     El nostre entrevista tindrà un procediment estructurat. L’entrevista és una molt bona eina que ens facilita la comunicació amb la família i la farem amb l’objectiu de resoldre el cas d’en Lluís de manera col·lectiva amb els pares. Els nostres objectius a l’hora de realitzar l’entrevista també són: realitzar-la a través del respecte i la confiança mútua assumint allò que ens toca, així com també les nostres funcions i límits. D’aquesta manera es pot establir una comunicació efectiva de tal manera que la família i l’escola mirarem cap al mateix lloc.

     L’entrevista que hem plantejat és de seguiment continuada, ja que no és possible resoldre un cas com aquest amb un sol entrevista. Les habilitats que com a tutores haurem de desenvolupar durant aquesta són: l’escolta activa, l’empatia, saber posar-nos d’acord, saber expressar-nos, etc. Pel que fa a les actituds, com a tutores, cal al·legar que hem de tenir clar que un alumne sempre serà lleial a la seva família d’origen, així doncs, hem de tenir una visió sistemàtica, és a dir, veure l’alumne com un element d’un sistema familiar que té els seus propis valors, regles i referents i a partir d’aquí, saber establir un punt d’enllaç entre els valors i les regles de l’escola i les de la família a partir del respecte mutu i la confiança. També hem de tenir present que tan els pares com els avis o els que tinguin cura de l’alumne són els primers responsables de l’educació de l’infant, tenir en compte que la figura del tutor mai s’ha de posar al lloc dels pares; el seu lloc és amb els pares, i en tot cas la nostra tasca és continuar l’educació dels seus fills.


Estratègies per a la planificació de l’entrevista
     En el cas que sigui una família desestructurada tenint en compte que els dos pares estan separats, hem d’intentar que ambdós assisteixin a la reunió. En cas que sigui desesturcturada perquè és monoparental, intentar que vinguin totes les figures vinculants, encara que no siguin pares. En el cas que no puguin venir ambdós pares o més d’una figura vincular, és necessari fer referència i tenir en compte durant l’entrevista a la persona absent .No obstant això, s’intentarà flexibilitzar els horaris de l’entrevista per tal de facilitar la seva assistència.

     També hem de tenir en compte la disposició espacial on es realitzarà l’entrevista: asseure’ns a prop sense establir barreres, utilitzar una taula rodona si és possible, cuidar l’ambient on rebrem els pares (llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc).

     Pel que fa a la disponibilitat temporal, és important no tenir pressa, si volem que els pares es relaxin, hem de disposar d’un cert temps.

    Es important que no comencem mai amb una actitud de culpabilització i d’hostilitat. Hem d’escoltar que pensen les figures vinculants del seu fill, en aquest cas d’en Lluís, no només com a alumne sinó en general. Hem de permetre que drenin el seu malestar sense emetre judicis. També cal identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill.

     Finalment hem de tenir present que el vocabulari usat ha de ser fàcil, amè i entenedor.


Planificació de l’entrevista

  • Rebre la família amablement.
  • Presentar el cas d’en Lluís tot mostrant els resultats que corroborin la situació donada en l’alumne sense fer cap judici, és a dir, només presentar-lo i demanar que els pares, a través del diàleg , facin ells mateixos la reflexió sobre la causa de la situació escolar d’en Lluís tot proposant solucions per tal de resoldre-la.
  • Tenint en compte que el perfil de família obstaculitza el centre fer veure que aquest és una part necessària per a l’educació del seu fill i per tal d’aconseguir que en Lluís tingui una educació idònia, ambdues parts han de seguir la mateixa línia sense posar entrebancs entre elles.
  • Un cop família i escola es complementin, començar a parlar dels aspectes en que estem d’acord i pel que fa a aquells que tenim una visió diferent, justificar-la i acordar-la tenint en compte el fet de no confondre la part amb el tot.
  • Exposar el cas tenint present que és un procés i no una cosa tancada o intransformable, sempre obrint vies d’esperança i manifestar la necessitat de treballar conjuntament.
  • En cas que els pares no es donin compte de la problemàtica existent,  recorrerem al suport d’altres docents que també es vegin involucrats en l’aprenentatge del Lluís per així donar més punts de vista.
  • Un cop la problemàtica estigui ben identificada per ambdues parts, establir una pauta conjunta d’actuació concretant les funcions de la família i de l’escola.
  • Demanar als pares que expliquin al seu fill la situació i la solució d’aquesta acordada en la reunió, per tal que el nen en sigui conscient tot fent-li veure també, que tant l’escola com els pares o figures vinculants hi són presents en el suport que li sigui necessari.
  • Després d’haver establert la pauta d’actuació, acordat allò que s’espera de l’alumne, així com també les seves conseqüències després de la seva realització.
  • Tancar la reunió establint un seguiment del contacte amb les figures vinculants, ja sigui via agenda, telèfon o futures entrevistes i proposar la possibilitat de realitzar un estudi psicopedagògic per identificar si en l’alumne es dóna alguna patologia que sigui la causa final del seu retard en l’aprenentatge, i si és així, poder trobar unes solucions més efectives de les que s’han fet fins ara pel desconeixement de la possible patologia.
  • Cloure i posar fi a l’entrevista amb toc d’optimisme i positivisme.

     Per tal de concloure la publicació volem mencionar que casos com el del Lluís hi són presents cada cop més dins de les aules i que, per aquest motiu, és important que els tutors es concienciïn i adoptin l'actitud adequada peer a solucionar aquests i tots els problemes que dificultin l'aprenentatge del seu alumnat. Tal com deia Brown, J:"Nunca olvides que basta una persona o una idea para cambiar tu vida para siempre, ya sea para bien o para mal", per a nosaltres, aquesta persona pot ser perfectament el tutori per aquest motiu, creiem que el tutor és un individu molt important, ja que té a les seves mans moltes vides, les quals, en gran part, depenen d'ell. El cas d'en Lluís posa de manifest aquesta importància, sense la figura del tutor creiem que és possible que aquesta situació no es podria solucionar o seria molt més difícil comportant que les oportunitats d'èxit escolar d'en Lluís serien mínimes.



La fórmula de la meva educació= Escola + Família

     L’aprenentatge de l’alumne, en totes les seves etapes de desenvolupament, ve donat per aquell entorn en el que conviu , és a dir, per la seva experiència diària en el món. Aquest entorn està conformat tan per la família, com també per l’escola i el cercle d’amistats. Perquè aquest alumne aconsegueixi una situació idònia en la seva educació, és necessari que aquestes parts el condueixin cap a un mateix camí sense confondre’l i sense fer-lo decidir entre dues posicions dissemblants. Centrant-nos amb la família i l’escola, cal al·legar que la família, a l’hora de col·legiar al nen, ja tria l’escola que més s’aproxima al tipus d’educació que vol donar als seus fills, no obstant això, és necessari que durant el procés d’aprenentatge ambdues es comuniquin per arribar a un únic objectiu: la millor educació per al fill o l’alumne. Aquí, és on entra la importància dels mecanismes del tutor i consegüentment de l’acció tutorial. L’acció tutorial és l’encarregada de guiar als alumnes, d’acord amb l’educació que aquests han rebut per part dels seus pares, contribuint al seu desenvolupament personal i social en els aspectes intel·lectual, emocional i moral i d'acord ambla seva edat. Entre totes les tasques del tutor, en aquesta refelxió volem ressaltar la reunió o l'entrevista amb els pares, ja que és el mecanisme que comporta que, tal com hem pretextat anteriorment, la família i l'escola remina cap a un mateix destí.

     Des del nostre punt de vista, la reunió és molt útil, no obstant això, creiem que l'entrevista ho és més, pel fet que és més personalitzada. L'entrevista, malgrat que també existeixen altres tècniques de comunicació família - escola individualitzades, com per exemple l'agenda o una trucada telefònica, creiem que és el mètode més eficaç, ja que és on entren en contacte tant el llenguatge verbal com el no verbal, la qual cosa provoca que l'acte de comunicació sigui complert. Una caracterísitca tant important per a la vida com és l'educació no pot estar debatuda entre dos pilars del qui la rep a través d'un acte comunicatiu incomplert. No obstant això, per tal de realitzar un bon entrevista, no només és necessari realitzar-la, sinó que també s'han de tenir en compte una sèrie d'aspectes que si no es contemplen el seu objectiu com a tal no es compleix íntegrament. Aquests són, entre d'altres, la confiança, el respecte, l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat, la cooperació, la coresponsabilitat, l’inclusivitat, etc. Per concloure i mostrar la importància de l’entrevista i de la relació família escola ens agradaria mencionar un proverbi africà que il·lustra molt bé tot allò que albirem i exposem en aquestes línies : ““Para educar a un niño hace falta la tribu entera”.




30 d’octubre del 2014

Els patrons tutorials

      Els patrons tutorials, entesos com les diverses maneres d’aplicar l’acció tutorial a l’aula, incideixen tant en el desenvolupament acadèmic dels alumnes com en la seva actitud dins a l’entorn educatiu. Tal com defineix la teoria, hi ha tres patrons tutorials definits: l’assertiu, el passiu i l’autoritari. Cadascun d’ells concep a un tipus de tutor dissemblant.


Patró tutorial assertiu
    Un tutor assertiu és aquell que està a la disposició dels alumnes i el qui, al llarg del seu procés d’aprenentatge, els és el referent de confiança dins del context escolar. Entre les seves habilitats com a docent podem trobar l’empatia, l’escolta activa, la responsabilitat i l’organització, el compromís vers al seu alumnat i la capacitat de proporcionar eines a l’alumnat per al seu propi èxit escolar. A més i fent referència concretament a les habilitats comunicatives, cal al·legar que el tutor assertiu, gràcies a l’actitud que manté, sap transmetre molt bé allò que vol expressar tot aconseguint que els alumnes ho assoleixin.
Patró tutorial assertiu


Patró tutorial passiu
     Pel que fa al passiu, és aquell que té una actitud despreocupada per als seus alumnes i les famílies, no té en compte els conflictes de la classe, li és indiferent l’avaluació del seu alumnat i els seus resultats i nega, la majoria de vegades, les peticions d’ajuda dels seus estudiants.



Patró tutorial agressiu

    Finalment, el tutor autoritari és aquell que manté una actitud violenta, impacient, irresponsable, que utilitza un to de veu elevat, una parla agressiva i amenaçadora, i que dur a terme una desvaloració dels alumnes tot humiliant-los, manipulant-los, cridant-los, cohibint-los i insultant-los. Tan mateix, cal al·legar que en certes ocasions, aquest, fins i tot, pot arribar a agredir-los quan cometen algun error.



   Des del nostre punt de vista, en la pràctica educativa, però, aquests patrons tutorials no es manifesten íntegrament en el tutor, sinó que aquest, té un patró predominant, però al llarg de la seva docència va adoptant-los tots a conseqüència de les diverses situacions que se li presenten. Per exemple, un tutor que segueix el rol d’assertivitat, en determinades ocasions, com podria ser davant d’una mala actitud del seu alumnat, realitza accions més pròpies i característiques d’altres patrons. En quant al millor patró tutorial, creiem que és l’assertiu, no obstant això, la nostra experiència com a alumnat en el món de l’educació ens ha mostrat que els tutors autoritaris i passius també són presents en moltes de les aules. Per aquest motiu, creiem que cada tutor hauria d’analitzar-se, identificar quin tipus de patró està adoptant i intentar canviar-lo si aquest no és el model idoni. 


    Aquí us deixem un exemple en format audiovisual per tal de poder visualitzar un model de tutor assertiu de la pel·lícula "Diarios de la Calle", del director i guionista Richard LaGravenese i basada en el llibre "Freedom Writers" d'Erin Gruwell:
   

La pròpia creació d'un còmic


Fent referència al nostre punt de vista, la creació d’una història és una experiència personal molt agradable i que proporciona molts beneficis, ja que et permet originar una realitat imaginària fruit de la teva creativitat amb l’objectiu de donar a entendre uns valors, uns coneixements i uns modes de vida que permeten al lector assolir-los, comprendre’ls i tenir la possibilitat de desenvolupar-los en un futur. A més a més, cal al·legar que, crear-lo a través del format còmic, permet expressar-te de manera més visual, entenedora i menys feixuga.


Pel que fa a la nostre experiència, nosaltres vam crear un còmic utilitzant l’eina virtual anomenada “Pixton”. Vam tenir certs problemes a causa de la limitació de vinyetes i ens va costar trobar els fons de cada una, ja que l’eina en tenia uns de predeterminats. No obstant això, vam comprovar que és una experiència molt enriquidora, entretinguda, original i fàcil. Així doncs, animem tan a docents com a alumnes a la realització d’aquesta tasca, així com també a tots aquells que s'hi atreveixin, per tal de que puguin comprovar els seus fruits no només llegint aquestes línies sinó a través de la seva pròpia experiència personal. 
 

14 d’octubre del 2014

Reflexió sobre l'Storyboard



    L'Storyboard o guió gràfic es pot definir com la representació il·lustrada d'una història o conte abans de la seva realització. Està format per un conjunt de vinyetes seqüencials amb l'objectiu de servir de guia per a entendre una història o previsualitzar-la. Poden anar o no acompanyades de text, poden ser en color o en blanc i negre i també senzilles o més complexes, és a dir, més detallades. El seu àmbit d'utilització és el publicitari i el cinematogràfic, no obstant això, qualsevol persona pot realitzar-ne un en qualsevol moment de la seva vida, ja que tant els infants com els adults en són capaços. Pel que fa a la seva influència, cal al·legar que s'ha convertit en una eina essencial per als directors de cinema, a l'hora de planificar les diverses escenes, així com també per als publicistes i il·lustradors.

    A més i entrant en l’àmbit de l'educació, l'storyboard també té un ús important, ja que ajuda en l'aprenentatge de l'alumnat de les parts d'una història (plantejament, nus i desenllaç), així com també en la seva assimilació i en la posada en pràctica, és a dir, en la creació de la seva pròpia història. Després de la realització del nostre storyboard, podem afirmar que ha estat una eina que ens ha donat estratègies per tal de transmetre la nostra història, prèviament configurada, de manera fàcil i entenedora alhora que ha causat que la nostra tasca hagi estat més dinàmica tot provocant també, que haguem gaudit en la seva realització. A més, ens ha permès potenciar la pròpia creativitat i ens ha servit com a exemple per a l'aplicació en el nostre futur alumnat.








9 d’octubre del 2014

Reflexió sobre la competència digital


Versió escrita:

      La competència digital, entesa com l'habilitat tant de saber accedir a la informació com de transmetre-la, així com també de dominar les tecnologies de la informació i la comunicació fent-ne un ús destinat a la informació, l'aprenentatge i a  la comunicació, té una ingent repercussió en el dia a dia de les persones, ja que, tal com diu la definició, et permet fer un bon ús de les tecnologies tot beneficiant-te dels seus avantatges, els quals cada vegada són més.

      Entrant en l'àmbit de l'educació, cal esmentar a la competència digital docent, la qual és la competència digital abastada pels professors per tal de que puguin aprofundir en el coneixement, generar-lo i  també a fi de que siguin capaços  de desenvolupar mètodes innovadors d'ús de les TAC, és a dir, de les Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement. Aquesta competència, també té una gran repercussió, en aquest cas en l'àmbit escolar, ja que permet al professor realitzar una estructuració diferent de l'ambient d'aprenentatge tradicional i al que fins ara estem acostumats a albirar tot fomentant les classes dinàmiques i estimulant la interacció cooperativa i el treball en grup.

    Pel que fa a l'alumne, que el professor desenvolupi la competència digital docent i l'apliqui a les aules l'ajudarà en el seu aprenentatge gràcies al fet de que li esdevindrà més amè i agradable i la seva motivació experimentarà un ingent augment.

    Així doncs, podem concloure que la competència digital és necessària i tots hem de procurar desenvolupar-la en la mesura que sigui possible per tal de que realitzi un canvi molt positiu en les nostres vides i ens permeti avançar en el camí que ens dreça cap al nostre futur, ja sigui pròxim o llunyà.


26 de setembre del 2014

Reflexió: La repercussió de la tecnologia


    La tecnologia és un recurs que té una gran importància en el segle XXI, malgrat que és vigent en les mans de l'usuari des de fa relativament poc. Aquesta eina incideix en diversos àmbits que permeten a l'ésser humà modificar el seu entorn material o virtual, i així, satisfer les seves necessitats. Fent referència a la seva utilització diària, creiem que ens afavoreix a l'hora de comunicar-nos, tenir una visió més propera del que està succeint al món i posar al nostre abast tot allò que no podem tenir accés fàcilment. Pel que fa a l'educació, la tecnologia és un component que ha incidit ingentment canviant els mètodes d'aprenentatge tot fent-los més dinàmics i innovadors. Al mateix temps, ha fet que la figura del mestre no sigui la única que proporciona coneixement, sinó que també el puguis adquirir a través de bases de dades, programes marc d'investigació, revistes científiques, entre d'altres.

    Per altra banda i tenint en compte que en l'actualitat els infants ja tenen adquirits els coneixements des d'una edat primerenca fent que els hi resulti més fàcil interaccionar entre ells i realitzar activitats visuals i amenes dins l'aula, pensem que, fent una visió en la prosperitat, repercutirà en la nostra tasca educativa permetent-nos accedir a nous models d'ensenyament i impartir classes més atractives i pedagògiques que permetin a l'alumnat adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge.