La
resolució de conflictes és una eina essencial en la tasca de docent, ja que la conflagració
entre individus es presenta contínuament en les aules. A més, actualment, la
mediació escolar, entesa com a mètode de resolució de conflictes basat
íntegrament en l’ús de les habilitats comunicatives, es troba en el seu punt àlgid,
ja que s’està veient que és un mètode molt efectiu tenint en compte que els
nens poden expressar allò que senten i resoldre els conflictes ells mateixos
buscant estratègies i un consens mutu. Centrant-nos plenament en les habilitats
comunicatives, i tal com em pretextat anteriorment, són essencials en la
mediació, ja que sense comunicació aquesta no es pot dut a terme. Abans d’iniciar
amb això, però, creiem necessari citar la definició de mediació com a tal.
Entenem per medicació el fet d’apropar maneres de fer i de pensar respectant
els punts de partida de cadascú sense que ningú perdi la seva posició inicial.
És un acte voluntari i qui la facilita, és a dir el mediador, ha de ser
neutral. A partir d’aquí, fent referència al rol de la persona mediadora, les
habilitats que aquesta ha o hauria de desenvolupar en el seu acte comunicatiu
són: la capacitat d’obrir canals de comunicació, d’aportar criteris de realitat,
de valorar les manifestacions de reconeixement d’una part envers l’altra, de
dirigir els protagonistes cap a la cooperació, de generar mecanismes d’afrontament
de conflictes, de creació de confiança vers el procés i les diferents parts que
el formen, de donar unes normes i pautes per tal d’aconseguir una mediació
òptima i també, la capacitat d’utilitzar un llenguatge inclusiu. A més, les
habilitats comunicatives que també són necessàries en la resolució de
conflictes són: l’escolta activa, l’empatia, el reconeixement i la valoració mútua,
l’assertivitat, l’equitat, la coresponsabilitat, el respecte, etc.
Així
doncs, podem veure que en la resolució de conflictes esdevé una altre situació
de la vida de les persones en que les habilitats comunicatives prenen un paper
molt rellevant i d’ingent importància. Per finalitzar la reflexió ens agradaria
afegir un conte, en format escrit i en vídeo, que reflecteix el món de les
habilitats comunicatives en la resolució de conflictes. En aquest, la
protagonista, de manera indirecta, es comunica amb l’arbre, l’altre part del
xoc, el qual reacciona segons el que diu i fa la nena. El conte reflecteix com
a partir d’una comunicació assertiva, s’aconsegueix resoldre un conflicte de
manera positiva.
LA MARINA I EL ROURE
"Hi havia una vegada una nena que es deia Marina. La Marina vivia amb els seus pares i el seu germà en un poblet molt petit i acollidor dels Pirineus".
La Marina, cada tarda, sortia a jugar al pati que hi havia rere casa seva i s'hi passava hores i hores. Ella i la seva pilota eren inseparables...
Un dia la Marina va fer un xut tan i tan fort que la pilota es va quedar enganxada entre les branques d'un roure preciós que hi havia allà la vora. Tota preocupada, la Marina va fer un parell de salts per intentar fer caure la pilota, però no hi havia manera... i en veure que no hi arribava es va enfadar tant que fins i tot li va clavar dues coces a l'arbre!
Però de sobte, i com per art de màgia, l'arbre encara es va fer més alt!
- "Quina ràbia!" va dir encara més enfadada la Marina.
La Marina no entenia res, però estava tan enfadada que va anar a buscar pedres per llençar-les al roure i fer caure la pilota. Però l'arbre, lluny de deixar anar la pilota es va fer més espés!
"Quina ràbia!! Ara veuràs arbrot!" va dir la Marina, I va marxar ven decidida.
De seguida va tornar amb la serra de la seva mare per tallar aquell pobre roure. Però a mesura que la Marina feia anar la serra, el roure s'anava fent més i més ample. La Marina ja no sabia què fer! Estava tan enfadada...
De sobte va aparèixer el seu germà, que corria amb un caaça-papallones, i li va dir:
- "Ton... mira què m'ha passat!!! El roure aquest tan lleig i fastigós s'ha quedat la meva pilota i no me la col tornar!"
En Ton sense pensar-s'ho dues vegades va anar cap a l'arbre i li va fer una abraçada...
... i el roure, agraït, li va tornar la pilota".
Però de sobte, i com per art de màgia, l'arbre encara es va fer més alt!
- "Quina ràbia!" va dir encara més enfadada la Marina.
La Marina no entenia res, però estava tan enfadada que va anar a buscar pedres per llençar-les al roure i fer caure la pilota. Però l'arbre, lluny de deixar anar la pilota es va fer més espés!
"Quina ràbia!! Ara veuràs arbrot!" va dir la Marina, I va marxar ven decidida.
De seguida va tornar amb la serra de la seva mare per tallar aquell pobre roure. Però a mesura que la Marina feia anar la serra, el roure s'anava fent més i més ample. La Marina ja no sabia què fer! Estava tan enfadada...
De sobte va aparèixer el seu germà, que corria amb un caaça-papallones, i li va dir:
- "Ton... mira què m'ha passat!!! El roure aquest tan lleig i fastigós s'ha quedat la meva pilota i no me la col tornar!"
En Ton sense pensar-s'ho dues vegades va anar cap a l'arbre i li va fer una abraçada...
... i el roure, agraït, li va tornar la pilota".
https://www.youtube.com/watch?v=sE1UknZExEo
Felicitats noies! El blog és molt interessant, i el tema de la comunicació és molt important per a tothom ;)
ResponEliminaÉs molt important el tema de la comunicació ja que sovint està present en el dia a dia! Per una altre banda, felicitar-vos pel blog ja que els temes que tracteu son molt interessants!
ResponEliminaEstimats lectors, moltes gràcies per aportar els vostres punts de vista. Estem d'acord en que la comunicació és essencial en el dia a dia de les persones, ja que aquesta és la base de qualsevol relació interpersonal, les quals, al seu torn, són imprescindibles en la vida.
ResponEliminaSalutacions!