27 de novembre del 2014

Projecte Final d’Habilitats Comunicatives - Alfabetizació Multimodal

  Ha arribat el moment de donar a conèixer el nostre projecte final de la matèria. Tal com es puntualitzava, en el desenvolupament de l'activitat planificada, s'havia de treballar una tecnologia digital. En aquest cas, nosaltres hem escollit els codis QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response o resposta ràpida), els quals són un sistema per emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil entre d'altres. El motiu d'aquesta decisió ha estat perquè creiem que és un suport molt bo perquè els alumnes s’endinsin en el món de les tecnologies com a recurs didàctic tot utilitzant els seus dispositius mòbils com un bon recurs dins del seu marc educatiu, ja que, a l'hora d'utilitzar-los com a font d'informació i una vegada se'ls hi hagi explicat el procediment, la dificultat d'accés s'adequa molt bé a la seva edat i descarta la possibilitat que es topin amb entrebancs a l’hora d’accedir-hi, la qual cosa comportaria no poder realitzar l’activitat proposada i tenint en compte que els alumnes als quals dirigim aquesta planificació cursen quart de primària. A més a més i tenint en compte al fet d’utilitzar-los en l’activitat impartida a l’aula, creiem que comporta molts avantatges, com per exemple que permeten introduir a l’aula materials nous en lloc dels tradicionals per tal que la metodologia sigui més dinàmica i amena per als alumnes, que afavoreix l’aprenentatge autònom, que enforteix el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu i que afavoreix l’aprenentatge pràctic, que tenen una gran capacitat d’informació i una grandària d’impressió petita, que són resistents als danys i llegibles des de qualsevol adreça en 360º, etc. No obstant això, també cal tenir present que l’ús d’aquesta tecnologia a l’aula, així com també l’ús de qualsevol altra, també comporta un seguit de desavantatges per a l’alumnat, com per exemple el fet que accentua les desigualtats socials, ja que no tots els estudiants, tenen accés als dispositius mòbils. Per aquest motiu s’ha d’anar en compte a l’hora d’impartir aquest tipus d’activitats, analitzar molt bé el context en el qual pertanyen els alumnes integrants del grup al qual la volem impartir i tenir en compte tots els factors o problemàtiques que poden comportar per tal de, en la mesura que sigui possible, solventar-les, és a dir, per exemple, tenir en compte que si un alumne no hi té accés, pot aparèixer a l’aula un atac contra aquest tot provocant un conflicte.


    Fent referència a la nostra planificació, l’activitat que s’enriqueix a través d’aquests codis pertany a l’àrea de llengües, concretament de la matèria de llengua catalana i literatura. A continuació us adjuntem l’informe que n’inclou tots els detalls (objectius, descripció de la tecnologia i dels destinataris i puntualització del desenvolupament de l’activitat), així com també el material linxat necessari per a la seva materialització i el context en el qual es desenvolupa. 
http://www.slideshare.net/nuriaa33/projecte-final-multimodal-x-entregar


21 de novembre del 2014

La mediació escolar, l’art de la paraula

    Després d’endinsar-nos al món de la mediació hem pogut conèixer i entendre totes les part que formen el procés, així com també la seva essencialitat en la totalitat del seu exercici, perquè aquesta esdevingui una pràctica d’èxit. Aquestes són: prendre la decisió de mediar de manera formal  i trobar-se cara a cara en presència d’una persona mediadora; presentar-se , tan les parts de conflicte com les persones mediadores, i explicar o donar a conèixer les regles i parts del procés; exploració del conflicte, els protagonistes expliquen per separat el seu punt de vista dels fets ocorreguts i els mediadors intervenen ressaltant i reafirmant aspectes importants i fer que emfatitzin l’un amb l’altre tot expressant la visió dels fets del seu company; proposar solucions a partir de com creuen que ells ho poden solucionar i què estan disposats a fer. Finalment, fent referència a la última part del procés, les parts implicades elaboren un acord després d’avaluar les solucions de la part anterior, aquest acord és firmat per ambdues parts.

   Pel que fa a les habilitats comunicatives per part de la persona mediadora, aquesta desenvolupa: escolta activa, la qual es tracta d’esforçar-se per comprendre allò que està passant a través de mostrar interès pel conflicte , clarificar el que han dit ambdues parts; parafrasejar, és a dir, repetir paraules , idees i pensaments dels que han parlat; resumir el que han explicat ambdues parts i ressaltar les idees principals. A més a més, la persona mediadora també ha de saber indagar en els sentiments de l’altre; estructurar fent intervencions per tal de mantenir l’ordre i ser fidels a les parts de la mediació; ser empàtic/a ; dur a terme una comunicació en primera persona no agressiva i respectuosa. Així com també saber reconèixer els valors mutus; tenir responsabilitat; inclusivitat i esperit de cooperació, equitat i assertivitat. Finalment, també cal tenir en compte que la persona mediadora ha de promocionar els valors ètics i tenir una actitud d’autodeterminació, intercomprensió, compromís i transformació.



18 de novembre del 2014

Mediació, una eina útil per a la resolució de conflictes

    La nostra intenció d’aquesta nova entrada és mostrar l’eficàcia de la mediació a l’hora de resoldre problemes esdevinguts a l’aula.

    El cas que us presentem és el següent: Els alumnes de 6è de primària realitzen un blog a la matèria de llengua estrangera on cada setmana cadascun dels alumnes ha de fer una entrada sobre el tema tractat a classe. Un dia, un dels alumnes escriu un missatge al blog insultant a la professora de l’assignatura amb el nom d’una companya de classe. El dia després d’aquest esdeveniment, la companya involucrada s’assabenta del fet a través d’altres alumnes de la classe. Aquesta, afectada, va a veure professora i li comenta que ella no ha estat la que ha redactat el comentari al blog. La professora li diu que no pateixi, ja que ella ja sap qui ha sigut el company que li ha realitzat aquesta mala jugada a causa de que ella té accés a les dades i pot veure els alumnes que comenten. A partir d’aquest fet la professora proposa la mediació per tal de resoldre l’incident produït entre els dos alumnes.


    En aquest cas, la mediació esdevé una pràctica d’èxit educativa per a la resolució d’aquest succés, perquè, gràcies a aquesta, ambdós alumnes poden donar el seu punt de vista dels fets esdevinguts, sentir-se escoltats, atesos i no jutjats. A més, de cara a un futur, els dos alumnes podran deixar de banda els malentesos ocorreguts i seguir convivint dins de l’aula sense més incidents, afavorint de nou el companyerisme i respecte tot reenfortint els vincles anteriors i evitant que un conflicte s’interposi en la seva relació d’amistat que ja havien configurat.



12 de novembre del 2014

Una alfabetització que no sigui multimodal? No gràcies!

     Arribats en aquest punt i tenint en compte que estem atenyent a la fi d’aquest bloc d’alfabetització multimodal de la matèria d’Habilitats Comunicatives, ens agradaria dedicar unes línies a l’alfabetització multimodal com a tal. Entenem per alfabetització multimodal aquell aprenentatge que es du a terme a través de l’ús de suports dissemblants, com per exemple recursos web i multimèdia, les TIC, etc . Pel que fa al nostre albir, realitzar un estudi mitjançant aquests recursos comporta que aquest sigui més amè, dinàmic, més fàcil de comprendre i més efectiu en la seva totalitat, tenint en compte també que estimula la capacitat per a generar preguntes crítiques. No obstant això, cal al·legar que l’aprenentatge de l’alfabetització exigeix la comprensió de la complexa interrelació entre el material escrit i el gràfic  i que els últims avenços en tecnologia i el desenvolupament de la comunicació global  han introduït nous generes, formes i mitjans de comunicació tot desafiant el punt de vista de text  com alguna cosa física i estàtica. Cada vegada més, aquestes noves formes d’alfabetització estan ocupant un lloc primordial, l’adquisició de les habilitats per a comprendre textos icònics i sons tenen la mateixa rellevància que fins no fa gaire tenia el text alfabètic.  Vivim en un món en que el progrés és el protagonista i com a éssers que l’habitem ens hi hem d’adaptar.



     Per aquest motiu, creiem necessari el fet d’incloure  a les aules el mètode d’alfabetització multimodal, ja que els hi serà necessària en tots els àmbits de les seves vides presents i futurs. La tradicional alfabetització ja ha passat a la història, necessitem una alfabetització multimodal per al nostre dia a dia i només sortint al carrer ens en podem donar compte. Els recursos que et proporciona aquest aprenentatge són claus i necessaris i encara que vulguem  no els hi podem donar l’esquena. Tal com deia Malala Yousafzai, “ Un país no és més fort per el nombre de soldats que té, sinó pel seu índex d’alfabetització”, nosaltres volem afegir que si aquesta alfabetització és multimodal, aquest poble serà invencible.

11 de novembre del 2014

Parlant, la gent s’entén! Les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes

     La resolució de conflictes és una eina essencial en la tasca de docent, ja que la conflagració entre individus es presenta contínuament en les aules. A més, actualment, la mediació escolar, entesa com a mètode de resolució de conflictes basat íntegrament en l’ús de les habilitats comunicatives, es troba en el seu punt àlgid, ja que s’està veient que és un mètode molt efectiu tenint en compte que els nens poden expressar allò que senten i resoldre els conflictes ells mateixos buscant estratègies i un consens mutu. Centrant-nos plenament en les habilitats comunicatives, i tal com em pretextat anteriorment, són essencials en la mediació, ja que sense comunicació aquesta no es pot dut a terme. Abans d’iniciar amb això, però, creiem necessari citar la definició de mediació com a tal. Entenem per medicació el fet d’apropar maneres de fer i de pensar respectant els punts de partida de cadascú sense que ningú perdi la seva posició inicial. És un acte voluntari i qui la facilita, és a dir el mediador, ha de ser neutral. A partir d’aquí, fent referència al rol de la persona mediadora, les habilitats que aquesta ha o hauria de desenvolupar en el seu acte comunicatiu són: la capacitat d’obrir canals de comunicació, d’aportar criteris de realitat, de valorar les manifestacions de reconeixement d’una part envers l’altra, de dirigir els protagonistes cap a la cooperació, de generar mecanismes d’afrontament de conflictes, de creació de confiança vers el procés i les diferents parts que el formen, de donar unes normes i pautes per tal d’aconseguir una mediació òptima i també, la capacitat d’utilitzar un llenguatge inclusiu. A més, les habilitats comunicatives que també són necessàries en la resolució de conflictes són: l’escolta activa, l’empatia, el reconeixement i la valoració mútua, l’assertivitat, l’equitat, la coresponsabilitat, el respecte, etc.

     Així doncs, podem veure que en la resolució de conflictes esdevé una altre situació de la vida de les persones en que les habilitats comunicatives prenen un paper molt rellevant i d’ingent importància. Per finalitzar la reflexió ens agradaria afegir un conte, en format escrit i en vídeo, que reflecteix el món de les habilitats comunicatives en la resolució de conflictes. En aquest, la protagonista, de manera indirecta, es comunica amb l’arbre, l’altre part del xoc, el qual reacciona segons el que diu i fa la nena. El conte reflecteix com a partir d’una comunicació assertiva, s’aconsegueix resoldre un conflicte de manera positiva.





LA MARINA I EL ROURE

"Hi havia una vegada una nena que es deia Marina. La Marina vivia amb els seus pares i el seu germà en un poblet molt petit i acollidor dels Pirineus".

La Marina, cada tarda, sortia a jugar al pati que hi havia rere casa seva i s'hi passava hores i hores. Ella i la seva pilota eren inseparables...

Un dia la Marina va fer un xut tan i tan fort que la pilota es va quedar enganxada entre les branques d'un roure preciós que hi havia allà la vora. Tota preocupada, la Marina va fer un parell de salts per intentar fer caure la pilota, però no hi havia manera... i en veure que no hi arribava es va enfadar tant que fins i tot li va clavar dues coces a l'arbre!

Però de sobte, i com per art de màgia, l'arbre encara es va fer més alt!

- "Quina ràbia!" va dir encara més enfadada la Marina.

La Marina no entenia res, però estava tan enfadada que va anar a buscar pedres per llençar-les al roure i fer caure la pilota. Però l'arbre, lluny de deixar anar la pilota es va fer més espés!

"Quina ràbia!! Ara veuràs arbrot!" va dir  la Marina, I va marxar ven decidida.

De seguida va tornar amb la serra de la seva mare per tallar aquell pobre roure. Però a mesura que la Marina feia anar la serra, el roure s'anava fent més i més ample. La Marina ja no sabia què fer! Estava tan enfadada...

De sobte va aparèixer el seu germà, que corria amb un caaça-papallones, i li va dir:

- "Ton... mira què m'ha passat!!! El roure aquest tan lleig i fastigós s'ha quedat la meva pilota i no me la col tornar!"

En Ton sense pensar-s'ho dues vegades va anar cap a l'arbre i li va fer una abraçada...

... i el roure, agraït, li va tornar la pilota".


https://www.youtube.com/watch?v=sE1UknZExEo

6 de novembre del 2014

Estudi d'un cas- L'acció tutorial

     En Lluís, un nen amb greus dificultats d'aprenentatge i el qual va repetir el curs passat i que enguany malgrat ser a  l'any de repetició, no ha resolt en cap cas les seves mancances educatives. La psicopedagoga del centre, en un estudi preliminar de l'alumne, sospita la possibilitat que en Lluís tingui alguna patologia de fons, com a causa final del seu retard en l'aprenentatge, però la legislació no permet els centres actuar i planificar un estudi psicopedagògic acurat sense l'autorització dels pares o tutors de cap alumne. I aquesta és l'altra part de la historia, perquè els pares d'en Lluís corresponen al perfil de família desestructurada que no només no acompanya el centre, sinó que n'obstaculitza la tasca.
     Per tal de resoldre aquesta situació presentada i amb l’objectiu de posar en pràctica tots els coneixements adquirits sobre habilitats comunicatives en el context de l'acció tutorial, ens disposem a preparar una entrevista com a equip docent del centre i com a tutores d’en Lluís.


L’entrevista
     El nostre entrevista tindrà un procediment estructurat. L’entrevista és una molt bona eina que ens facilita la comunicació amb la família i la farem amb l’objectiu de resoldre el cas d’en Lluís de manera col·lectiva amb els pares. Els nostres objectius a l’hora de realitzar l’entrevista també són: realitzar-la a través del respecte i la confiança mútua assumint allò que ens toca, així com també les nostres funcions i límits. D’aquesta manera es pot establir una comunicació efectiva de tal manera que la família i l’escola mirarem cap al mateix lloc.

     L’entrevista que hem plantejat és de seguiment continuada, ja que no és possible resoldre un cas com aquest amb un sol entrevista. Les habilitats que com a tutores haurem de desenvolupar durant aquesta són: l’escolta activa, l’empatia, saber posar-nos d’acord, saber expressar-nos, etc. Pel que fa a les actituds, com a tutores, cal al·legar que hem de tenir clar que un alumne sempre serà lleial a la seva família d’origen, així doncs, hem de tenir una visió sistemàtica, és a dir, veure l’alumne com un element d’un sistema familiar que té els seus propis valors, regles i referents i a partir d’aquí, saber establir un punt d’enllaç entre els valors i les regles de l’escola i les de la família a partir del respecte mutu i la confiança. També hem de tenir present que tan els pares com els avis o els que tinguin cura de l’alumne són els primers responsables de l’educació de l’infant, tenir en compte que la figura del tutor mai s’ha de posar al lloc dels pares; el seu lloc és amb els pares, i en tot cas la nostra tasca és continuar l’educació dels seus fills.


Estratègies per a la planificació de l’entrevista
     En el cas que sigui una família desestructurada tenint en compte que els dos pares estan separats, hem d’intentar que ambdós assisteixin a la reunió. En cas que sigui desesturcturada perquè és monoparental, intentar que vinguin totes les figures vinculants, encara que no siguin pares. En el cas que no puguin venir ambdós pares o més d’una figura vincular, és necessari fer referència i tenir en compte durant l’entrevista a la persona absent .No obstant això, s’intentarà flexibilitzar els horaris de l’entrevista per tal de facilitar la seva assistència.

     També hem de tenir en compte la disposició espacial on es realitzarà l’entrevista: asseure’ns a prop sense establir barreres, utilitzar una taula rodona si és possible, cuidar l’ambient on rebrem els pares (llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc).

     Pel que fa a la disponibilitat temporal, és important no tenir pressa, si volem que els pares es relaxin, hem de disposar d’un cert temps.

    Es important que no comencem mai amb una actitud de culpabilització i d’hostilitat. Hem d’escoltar que pensen les figures vinculants del seu fill, en aquest cas d’en Lluís, no només com a alumne sinó en general. Hem de permetre que drenin el seu malestar sense emetre judicis. També cal identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill.

     Finalment hem de tenir present que el vocabulari usat ha de ser fàcil, amè i entenedor.


Planificació de l’entrevista

  • Rebre la família amablement.
  • Presentar el cas d’en Lluís tot mostrant els resultats que corroborin la situació donada en l’alumne sense fer cap judici, és a dir, només presentar-lo i demanar que els pares, a través del diàleg , facin ells mateixos la reflexió sobre la causa de la situació escolar d’en Lluís tot proposant solucions per tal de resoldre-la.
  • Tenint en compte que el perfil de família obstaculitza el centre fer veure que aquest és una part necessària per a l’educació del seu fill i per tal d’aconseguir que en Lluís tingui una educació idònia, ambdues parts han de seguir la mateixa línia sense posar entrebancs entre elles.
  • Un cop família i escola es complementin, començar a parlar dels aspectes en que estem d’acord i pel que fa a aquells que tenim una visió diferent, justificar-la i acordar-la tenint en compte el fet de no confondre la part amb el tot.
  • Exposar el cas tenint present que és un procés i no una cosa tancada o intransformable, sempre obrint vies d’esperança i manifestar la necessitat de treballar conjuntament.
  • En cas que els pares no es donin compte de la problemàtica existent,  recorrerem al suport d’altres docents que també es vegin involucrats en l’aprenentatge del Lluís per així donar més punts de vista.
  • Un cop la problemàtica estigui ben identificada per ambdues parts, establir una pauta conjunta d’actuació concretant les funcions de la família i de l’escola.
  • Demanar als pares que expliquin al seu fill la situació i la solució d’aquesta acordada en la reunió, per tal que el nen en sigui conscient tot fent-li veure també, que tant l’escola com els pares o figures vinculants hi són presents en el suport que li sigui necessari.
  • Després d’haver establert la pauta d’actuació, acordat allò que s’espera de l’alumne, així com també les seves conseqüències després de la seva realització.
  • Tancar la reunió establint un seguiment del contacte amb les figures vinculants, ja sigui via agenda, telèfon o futures entrevistes i proposar la possibilitat de realitzar un estudi psicopedagògic per identificar si en l’alumne es dóna alguna patologia que sigui la causa final del seu retard en l’aprenentatge, i si és així, poder trobar unes solucions més efectives de les que s’han fet fins ara pel desconeixement de la possible patologia.
  • Cloure i posar fi a l’entrevista amb toc d’optimisme i positivisme.

     Per tal de concloure la publicació volem mencionar que casos com el del Lluís hi són presents cada cop més dins de les aules i que, per aquest motiu, és important que els tutors es concienciïn i adoptin l'actitud adequada peer a solucionar aquests i tots els problemes que dificultin l'aprenentatge del seu alumnat. Tal com deia Brown, J:"Nunca olvides que basta una persona o una idea para cambiar tu vida para siempre, ya sea para bien o para mal", per a nosaltres, aquesta persona pot ser perfectament el tutori per aquest motiu, creiem que el tutor és un individu molt important, ja que té a les seves mans moltes vides, les quals, en gran part, depenen d'ell. El cas d'en Lluís posa de manifest aquesta importància, sense la figura del tutor creiem que és possible que aquesta situació no es podria solucionar o seria molt més difícil comportant que les oportunitats d'èxit escolar d'en Lluís serien mínimes.



La fórmula de la meva educació= Escola + Família

     L’aprenentatge de l’alumne, en totes les seves etapes de desenvolupament, ve donat per aquell entorn en el que conviu , és a dir, per la seva experiència diària en el món. Aquest entorn està conformat tan per la família, com també per l’escola i el cercle d’amistats. Perquè aquest alumne aconsegueixi una situació idònia en la seva educació, és necessari que aquestes parts el condueixin cap a un mateix camí sense confondre’l i sense fer-lo decidir entre dues posicions dissemblants. Centrant-nos amb la família i l’escola, cal al·legar que la família, a l’hora de col·legiar al nen, ja tria l’escola que més s’aproxima al tipus d’educació que vol donar als seus fills, no obstant això, és necessari que durant el procés d’aprenentatge ambdues es comuniquin per arribar a un únic objectiu: la millor educació per al fill o l’alumne. Aquí, és on entra la importància dels mecanismes del tutor i consegüentment de l’acció tutorial. L’acció tutorial és l’encarregada de guiar als alumnes, d’acord amb l’educació que aquests han rebut per part dels seus pares, contribuint al seu desenvolupament personal i social en els aspectes intel·lectual, emocional i moral i d'acord ambla seva edat. Entre totes les tasques del tutor, en aquesta refelxió volem ressaltar la reunió o l'entrevista amb els pares, ja que és el mecanisme que comporta que, tal com hem pretextat anteriorment, la família i l'escola remina cap a un mateix destí.

     Des del nostre punt de vista, la reunió és molt útil, no obstant això, creiem que l'entrevista ho és més, pel fet que és més personalitzada. L'entrevista, malgrat que també existeixen altres tècniques de comunicació família - escola individualitzades, com per exemple l'agenda o una trucada telefònica, creiem que és el mètode més eficaç, ja que és on entren en contacte tant el llenguatge verbal com el no verbal, la qual cosa provoca que l'acte de comunicació sigui complert. Una caracterísitca tant important per a la vida com és l'educació no pot estar debatuda entre dos pilars del qui la rep a través d'un acte comunicatiu incomplert. No obstant això, per tal de realitzar un bon entrevista, no només és necessari realitzar-la, sinó que també s'han de tenir en compte una sèrie d'aspectes que si no es contemplen el seu objectiu com a tal no es compleix íntegrament. Aquests són, entre d'altres, la confiança, el respecte, l’escolta activa, l’empatia, l’assertivitat, la cooperació, la coresponsabilitat, l’inclusivitat, etc. Per concloure i mostrar la importància de l’entrevista i de la relació família escola ens agradaria mencionar un proverbi africà que il·lustra molt bé tot allò que albirem i exposem en aquestes línies : ““Para educar a un niño hace falta la tribu entera”.