Estudi d'un cas- L'acció tutorial

     En Lluís, un nen amb greus dificultats d'aprenentatge i el qual va repetir el curs passat i que enguany malgrat ser a  l'any de repetició, no ha resolt en cap cas les seves mancances educatives. La psicopedagoga del centre, en un estudi preliminar de l'alumne, sospita la possibilitat que en Lluís tingui alguna patologia de fons, com a causa final del seu retard en l'aprenentatge, però la legislació no permet els centres actuar i planificar un estudi psicopedagògic acurat sense l'autorització dels pares o tutors de cap alumne. I aquesta és l'altra part de la historia, perquè els pares d'en Lluís corresponen al perfil de família desestructurada que no només no acompanya el centre, sinó que n'obstaculitza la tasca.

     Per tal de resoldre aquesta situació presentada i amb l’objectiu de posar en pràctica tots els coneixements adquirits sobre habilitats comunicatives en el context de l'acció tutorial, ens disposem a preparar una entrevista com a equip docent del centre i com a tutores d’en Lluís.

L’entrevista

     El nostre entrevista tindrà un procediment estructurat. L’entrevista és una molt bona eina que ens facilita la comunicació amb la família i la farem amb l’objectiu de resoldre el cas d’en Lluís de manera col·lectiva amb els pares. Els nostres objectius a l’hora de realitzar l’entrevista també són: realitzar-la a través del respecte i la confiança mútua assumint allò que ens toca, així com també les nostres funcions i límits. D’aquesta manera es pot establir una comunicació efectiva de tal manera que la família i l’escola mirarem cap al mateix lloc.

     L’entrevista que hem plantejat és de seguiment continuada, ja que no és possible resoldre un cas com aquest amb un sol entrevista. Les habilitats que com a tutores haurem de desenvolupar durant aquesta són: l’escolta activa, l’empatia, saber posar-nos d’acord, saber expressar-nos, etc. Pel que fa a les actituds, com a tutores, cal al·legar que hem de tenir clar que un alumne sempre serà lleial a la seva família d’origen, així doncs, hem de tenir una visió sistemàtica, és a dir, veure l’alumne com un element d’un sistema familiar que té els seus propis valors, regles i referents i a partir d’aquí, saber establir un punt d’enllaç entre els valors i les regles de l’escola i les de la família a partir del respecte mutu i la confiança. També hem de tenir present que tan els pares com els avis o els que tinguin cura de l’alumne són els primers responsables de l’educació de l’infant, tenir en compte que la figura del tutor mai s’ha de posar al lloc dels pares; el seu lloc és amb els pares, i en tot cas la nostra tasca és continuar l’educació dels seus fills.

Estratègies per a la planificació de l’entrevista

     En el cas que sigui una família desestructurada tenint en compte que els dos pares estan separats, hem d’intentar que ambdós assisteixin a la reunió. En cas que sigui desesturcturada perquè és monoparental, intentar que vinguin totes les figures vinculants, encara que no siguin pares. En el cas que no puguin venir ambdós pares o més d’una figura vincular, és necessari fer referència i tenir en compte durant l’entrevista a la persona absent .No obstant això, s’intentarà flexibilitzar els horaris de l’entrevista per tal de facilitar la seva assistència.

     També hem de tenir en compte la disposició espacial on es realitzarà l’entrevista: asseure’ns a prop sense establir barreres, utilitzar una taula rodona si és possible, cuidar l’ambient on rebrem els pares (llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc).

     Pel que fa a la disponibilitat temporal, és important no tenir pressa, si volem que els pares es relaxin, hem de disposar d’un cert temps.

    Es important que no comencem mai amb una actitud de culpabilització i d’hostilitat. Hem d’escoltar que pensen les figures vinculants del seu fill, en aquest cas d’en Lluís, no només com a alumne sinó en general. Hem de permetre que drenin el seu malestar sense emetre judicis. També cal identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill.

     Finalment hem de tenir present que el vocabulari usat ha de ser fàcil, amè i entenedor.

Planificació de l’entrevista

• Rebre la família amablement.
• Presentar el cas d’en Lluís tot mostrant els resultats que corroborin la situació donada en l’alumne sense fer cap judici, és a dir, només presentar-lo i demanar que els pares, a través del diàleg , facin ells mateixos la reflexió sobre la causa de la situació escolar d’en Lluís tot proposant solucions per tal de resoldre-la.
• Tenint en compte que el perfil de família obstaculitza el centre fer veure que aquest és una part necessària per a l’educació del seu fill i per tal d’aconseguir que en Lluís tingui una educació idònia, ambdues parts han de seguir la mateixa línia sense posar entrebancs entre elles.
• Un cop família i escola es complementin, començar a parlar dels aspectes en que estem d’acord i pel que fa a aquells que tenim una visió diferent, justificar-la i acordar-la tenint en compte el fet de no confondre la part amb el tot.
• Exposar el cas tenint present que és un procés i no una cosa tancada o intransformable, sempre obrint vies d’esperança i manifestar la necessitat de treballar conjuntament.
• En cas que els pares no es donin compte de la problemàtica existent,  recorrerem al suport d’altres docents que també es vegin involucrats en l’aprenentatge del Lluís per així donar més punts de vista.
• Un cop la problemàtica estigui ben identificada per ambdues parts, establir una pauta conjunta d’actuació concretant les funcions de la família i de l’escola.
• Demanar als pares que expliquin al seu fill la situació i la solució d’aquesta acordada en la reunió, per tal que el nen en sigui conscient tot fent-li veure també, que tant l’escola com els pares o figures vinculants hi són presents en el suport que li sigui necessari.
• Després d’haver establert la pauta d’actuació, acordat allò que s’espera de l’alumne, així com també les seves conseqüències després de la seva realització.
• Tancar la reunió establint un seguiment del contacte amb les figures vinculants, ja sigui via agenda, telèfon o futures entrevistes i proposar la possibilitat de realitzar un estudi psicopedagògic per identificar si en l’alumne es dóna alguna patologia que sigui la causa final del seu retard en l’aprenentatge, i si és així, poder trobar unes solucions més efectives de les que s’han fet fins ara pel desconeixement de la possible patologia.
• Cloure i posar fi a l’entrevista amb toc d’optimisme i positivisme.

     Per tal de concloure la publicació volem mencionar que casos com el del Lluís hi són presents cada cop més dins de les aules i que, per aquest motiu, és important que els tutors es concienciïn i adoptin l'actitud adequada peer a solucionar aquests i tots els problemes que dificultin l'aprenentatge del seu alumnat. Tal com deia Brown, J:"Nunca olvides que basta una persona o una idea para cambiar tu vida para siempre, ya sea para bien o para mal", per a nosaltres, aquesta persona pot ser perfectament el tutori per aquest motiu, creiem que el tutor és un individu molt important, ja que té a les seves mans moltes vides, les quals, en gran part, depenen d'ell. El cas d'en Lluís posa de manifest aquesta importància, sense la figura del tutor creiem que és possible que aquesta situació no es podria solucionar o seria molt més difícil comportant que les oportunitats d'èxit escolar d'en Lluís serien mínimes.